Debat "Cìencia, Literatura i Pensament"

Debat "Cìencia, Literatura i Pensament"
Llucià de Samosata i la ciència-ficció primerenca.
Quan es parla dels inicis de la ciència-ficció se sol retrocedir fins al segle XIX, amb Jules
Verne, Herbert George Wells i Mary Shelley, o fins al segle XVIII amb l’obra Micromegas de
Voltaire i Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift. Es pot retrocedir una mica més, ja que podem
trobar elements afins a la ciència-ficció tant en l’obra de Shakespeare (La Tempesta) com en la de
Cervantes (el Clavileño descrit al Quijote, comparable a un precursor de la Realitat Virtual).
Tanmateix, la ciència-ficció primerenca es pot remuntar com a mínim fins a l’Antiguitat, amb la
figura de Llucià de Samosata i també per alguns elements de la mitologia clàssica (les naus
autopilotades dels feacis, Galatea, éssers mecànics creats per Hefest). També podem parlar d’obres
modernes de ciència-ficció directament inspirades en la mitologia clàssica, de les quals potser
l’exemple més clar és Ilium de Dan Simmons. Si admetem una inspiració més indirecta, tenim com
a exemples les espectaculars sèries de televisió Battlestar Galactica (2004) i Person of Interest
(2011). El creador de Person of Interest, Jonathan Nolan (germà i col·laborador habitual del
celebrat cineasta Christopher Nolan), va explicar que s’havia inspirat en els déus de l’Olimp, però
substituint els déus per intel·ligències artificials.